Ja arriba la primavera 
"Preneu les roses abans no s’esfullin."

PRENEU LES ROSES

"Preneu les roses abans no s’esfullin."
PRENEU LES ROSES
Mi/reu/, és/ tan/ sols/ un/ mo/ment/. Con/tem/pleu/
com/ en/tra/ la/ pri/ma/ve/ra/ de/ sang/ ver/da/.
com/ en/tra/ la/ pri/ma/ve/ra/ de/ sang/ ver/da/.
Pre/pa/ro/ el/ meu/ qua/dern/ per/ es/criu/re/ una/ es/to/na/
so/bre/ a/quest/ fe/no/men/ que/ a/rri/ba/ en/ si/len/ci./
Pot/ser/ un/ vent/ lleu/, pot/ser/ un/ mes/tral/
mou/rà/ les/ fu/lles/ de/ les/ mè/li/es/,
de/ les/ mo/re/res/ i/ dels/ a/ve/lla/ners/,
por/ta/rà/ el/ per/fum/ dels/ ja/cin/ts/ a/ les/ pla/ces/,
so/bre/ tom/bes/ re/cents/, so/bre/ les/ o/bli/da/des/,
so/bre/ a/quest/ fe/no/men/ que/ a/rri/ba/ en/ si/len/ci./
Pot/ser/ un/ vent/ lleu/, pot/ser/ un/ mes/tral/
mou/rà/ les/ fu/lles/ de/ les/ mè/li/es/,
de/ les/ mo/re/res/ i/ dels/ a/ve/lla/ners/,
por/ta/rà/ el/ per/fum/ dels/ ja/cin/ts/ a/ les/ pla/ces/,
so/bre/ tom/bes/ re/cents/, so/bre/ les/ o/bli/da/des/,
i/ re/cor/da/rà/ a/ vius/ i/ morts/ que/ en/ a/quest/ mes/ de/ març/
hi/ ha/ un/ dia/ que/ en/ di/uen/ dels/ po/e/tes/. De/ la/ po/e/si/a./
Tols/toi/ va/ es/criu/re/ Re/sur/rec/ció/, la/ con/tun/dent/ en/tra/da/
a/ la/ for/ça/ del/ viu/re/ i/ a/ l’am/bi/ció/ dels/ ho/mes/,
tot/ en/ una/ so/la/ pà/gi/na/, la/ pri/me/ra./
Oh/, sí/, lle/giu/-la/. Per/què/ si/ al/gu/na/ co/sa/ cal/ que/ di/gui/ el/ po/et/a/
és/ que/ la /vi/da/ tor/na/ i/ es/ fa/ lloc/, i/ que/ els/ ho/mes/
llui/ten/ con/tra/ to/ta/ na/tu/ra/. Con/tem/pleu/, tam/bé/,
La/ pri/ma/ve/ra, d’O/di/lon/ Re/don/ al/ Mu/seu/ Puix/kin/:
la/ do/na/ ro/sa/ i/ nua/ so/ta/ l’ar/bre/ im/mens/,
i/ no/ cal/ dir/ res/ més /
en/ a/quest/ di/a/ vint/-i/-u/ de/ març/.
L’he/ es/crit/ ja/ fa/ molts/ anys/, a/ques/ta/ pri/ma/ve/ra,
men/tre/ els/ llo/rers/ crei/xi/en/ i/ o/fe/ri/en/
co/ro/nes/ vic/to/rio/ses/. Pre/neu/ les/ ro/ses/
a/bans/ no/ s’es/fu/llin/. Fu/lles/ i/ fu/lls/ de/ lli/bre/
s’a/ban/do/nen/ a/ la/ frà/gil/ es/pe/ran/ça/ del/ po/e/ta./
Olga Xirinacs
hi/ ha/ un/ dia/ que/ en/ di/uen/ dels/ po/e/tes/. De/ la/ po/e/si/a./
Tols/toi/ va/ es/criu/re/ Re/sur/rec/ció/, la/ con/tun/dent/ en/tra/da/
a/ la/ for/ça/ del/ viu/re/ i/ a/ l’am/bi/ció/ dels/ ho/mes/,
tot/ en/ una/ so/la/ pà/gi/na/, la/ pri/me/ra./
Oh/, sí/, lle/giu/-la/. Per/què/ si/ al/gu/na/ co/sa/ cal/ que/ di/gui/ el/ po/et/a/
és/ que/ la /vi/da/ tor/na/ i/ es/ fa/ lloc/, i/ que/ els/ ho/mes/
llui/ten/ con/tra/ to/ta/ na/tu/ra/. Con/tem/pleu/, tam/bé/,
La/ pri/ma/ve/ra, d’O/di/lon/ Re/don/ al/ Mu/seu/ Puix/kin/:
la/ do/na/ ro/sa/ i/ nua/ so/ta/ l’ar/bre/ im/mens/,
i/ no/ cal/ dir/ res/ més /
en/ a/quest/ di/a/ vint/-i/-u/ de/ març/.
L’he/ es/crit/ ja/ fa/ molts/ anys/, a/ques/ta/ pri/ma/ve/ra,
men/tre/ els/ llo/rers/ crei/xi/en/ i/ o/fe/ri/en/
co/ro/nes/ vic/to/rio/ses/. Pre/neu/ les/ ro/ses/
a/bans/ no/ s’es/fu/llin/. Fu/lles/ i/ fu/lls/ de/ lli/bre/
s’a/ban/do/nen/ a/ la/ frà/gil/ es/pe/ran/ça/ del/ po/e/ta./
Olga Xirinacs
Comentarios
Publicar un comentario