-

Redacció


Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida? Mejor amiga no tengo, tengo 3 amigas contadas que son las que mas quiero y en las que mas puedo confiar. Pero hay 1 de ellas que siempre pero siempre estamos juntas que es con Ana, ella es única, es super buena amiga, siempre esta hay cuando se le necessita, te da unos consejos que te ayudan muchisimo, es de esas amigas que me ayuda a estudiar i lo consigue que este concentrada, Ana es muy especial para mi, la conozco hace unos cuantos años i nunca me fallo, y es de esas niñas que si piensa algo de ti aunque sea malo lo suelta no se calla nada. Es muy sincera i directa y asi tendria que ser todo el mundo. En si mi mejor amiga no, mi hermana, mi fiel compañera y quien se meta con ella se mete conmigo tambien.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

-
Imagen
La descripción Teoría: La descripción Describir  es explicar, de forma detallada y ordenada, cómo son las personas, los lugares o los objetos. La descripción sirve sobre todo para  ambientar la acción  y crear una atmósfera que haga más creíbles los hechos que se narran. Muchas veces, las descripciones contribuyen a  detener la acción  y preparar el escenario de los hechos que siguen. LA RONDALLA Al fondo de la plaza se elevaba el Ayuntamiento, un edificio encalado, con un largo balcón en el primer piso y ventanas enrejadas en la planta baja. Junto al portalón de piedra, en letras doradas, se podía leer la inscripción CASA CONSISTORIAL. Cerraban la plaza las fachadas encaladas de unas doce casas de dos pisos, con sus balcones y ventanas repletos de geranios y claveles. En los balcones iluminados, y junto a las puertas de las casas, había grupos de personas de todas las edades, con expresión atenta e ilusionada. Las miradas de todo el pueblo se d...
Leer más
-
Imagen
Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé no trobem cap altre científic qu...
Leer más
-
Imagen
Comprensió lectora 5 Sant Jordi: història i tradició Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant. A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la figura de ...
Leer más