-
La llibertat

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies. 
El poema parla que hi ha un ocell que sempre té aigua freda, menjar i la
 gàbia neta. Però un dia l'amo va decidir darlealgo mes a l'ocellet i va 
decidir obrir-li la gàbia, l'ocell al veure-ho intento sortir i volar però 
com feia temps que no sortia ho intento i es canso molt ràpid i per poc que
 no l'hi porta el gat de la veïna. Després es va anar de seguida a la gàbia
 i preferia estar cal volant amb la llibertat que podia ser tan perillosa.
                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?
 L'ocell. Que feia temps que era a la gàbia i no es recordava de volar i es canso molt ràpid.
                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
En veritat em fa pena veure a ocells tancats però de vegades així estan
 millor si els amos en tenen cura i els mimen.
                     
                     4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai?                           Creu aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva respost 
En veritat si per que segur que abans que el tanquessin estigués lliure i 
hauria vist abans que la llibertat era perillosa ia la gàbia aunq aquest 
tancat la majoria de temps alomejor aquesta agust si en tenen cura.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

-
Imagen
La descripción Teoría: La descripción Describir  es explicar, de forma detallada y ordenada, cómo son las personas, los lugares o los objetos. La descripción sirve sobre todo para  ambientar la acción  y crear una atmósfera que haga más creíbles los hechos que se narran. Muchas veces, las descripciones contribuyen a  detener la acción  y preparar el escenario de los hechos que siguen. LA RONDALLA Al fondo de la plaza se elevaba el Ayuntamiento, un edificio encalado, con un largo balcón en el primer piso y ventanas enrejadas en la planta baja. Junto al portalón de piedra, en letras doradas, se podía leer la inscripción CASA CONSISTORIAL. Cerraban la plaza las fachadas encaladas de unas doce casas de dos pisos, con sus balcones y ventanas repletos de geranios y claveles. En los balcones iluminados, y junto a las puertas de las casas, había grupos de personas de todas las edades, con expresión atenta e ilusionada. Las miradas de todo el pueblo se d...
Leer más
-
Imagen
Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé no trobem cap altre científic qu...
Leer más
-
Imagen
Comprensió lectora 5 Sant Jordi: història i tradició Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant. A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la figura de ...
Leer más