vis a vis

Comprensió lectora 6 El cometa Halley Per a la majoria de nosaltres un cometa és com una taqueta boirosa a dalt del cel. Primer sembla com una boirina lluminosa, després, a mesura que va desplaçant-se entre les estrelles durant la nit, esdevé un cos molt més brillant que de mica en mica va perdent la brillantor i, finalment, desapareix. Però no tothom que veu la cua d’un cometa hi veu el mateix. Abans, algunes persones imaginaven que el cometa era com el cap d’una dona que arrossegava una llarga cabellera. De fet, la paraula cometa ve d’una paraula grega que vol dir ‘cabell’. Alguns dels cometes tenen un centre rocós. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. També pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del cometa en qüestió pot fer-se més lent, fet que pot provocar la seva «caiguda» en direcció al Sol. A mesura que s’hi acosta el gel s’escalfa i forma un vapor de pols que és el que nosaltres veiem des de la Terra. Com que els ...

Comprensió lectora 5 Sant Jordi: història i tradició Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant. A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la figura de ...

Comprensió lectora 4 L’evolució  Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé no trobem cap altre científic qu...

Comprensió lectora 3 Nit de dissabte Era dissabte: el dia que els pares sortien a la nit. –On aneu, avui? –va preguntar l’Anton a la tarda, mentre la seva mare s’estava arrissant els cabells al bany. –Ah! –va dir la mare–, primer anirem a sopar i després, no ho sé, potser anirem a ballar. –Com que no ho saps? –va fer l’Anton. –Encara no ho sé –va dir la mare–. Tan important és per a tu? –Nooo – va dir l’Anton. Preferia no dir que volia veure la pel·lícula de policies que començava a les onze. Però la seva mare ja l’havia clissat. –Anton –va dir girant-se per poder-lo mirar cara a cara–, no deus pas voler mirar la televisió... –Però, mare –va dir l’Anton–, com se’t poden acudir aquestes coses? Per sort, la seva mare s’havia tornat a dedicar al seu pentinat, i no veia com l’Anton es tornava vermell. –Potser també anirem al cinema –va dir ella–. De totes maneres no tornarem abans de les dotze. S’havia fet de nit i l’Anton estava sol a casa. Anava en pijama i s’havia assegut al llit...

Comprensió lectora 2 Jugar a la societat de la informació Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys). En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé inconscient. La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió, que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens), els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolu...

VIERNES, 13 DE MARZO DE 2020 Comprensió lectora L’òpal: una gemma maleïda L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a...

Josep Pla 1. Fes un resum d'aquest text.  2. Què creus què vol dir amb la frase "Fer-se totes les il·lusions possibles" 3. Cerca informació sobre qui era Josep Pla. Penja imatges seves i de la seva obra. 4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què? Fer-se totes les il·lusions possibles  14 reflexions de Josep Pla, que deia: «no us deixeu enlluernar mai per les frases brillants» Josep Pla Especial: Tast editorial Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial, Josep Pla En l'obra de Josep Pla (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d’abril de 1981), què és màscara i què és realitat? Mirant els seus textos de prop costa distingir el personatge de l'home: malgrat escriure en primera persona, no sabem mai fins a quin punt ens parla realment d'ell mateix. El seu estil, però, es reconeix a la primera pàgina. Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes dispers...